Malgrat que el temps no acompanyi i sembli que la tardor no acaba d’arribar és temps de moniatos i castanyes, per això avui us volem presentar aquest fruit tan típic de tardor per descobrir-ne les seves propietats i característiques:
El moniato, originari de l’Amèrica tropial, forma part de la família dels tubèrculs, molt similar a la patata però més ric a nivell energètic degut als hidrats de carboni complexes i sucres que li donen el seu característic gust dolç.
El moniato ens aporta:
• Vitamines: A i C, en menor quantitat B1, B2, B6, tot i que hem de tenir present que la vitamina C és hidrosoluble i que per tant, si es cou desapareix.
• Minerals: Potassi, Fòsfor, Sodi, Calci, Hierro.
• Altres: Beta-carotens (antioxidants), Acido ascòrbic, A. nicotínic, Carotens, Tiamina, pròtids, Riboflavina, Glúcids.
Com a curiositat dir que : Amb cent grams de moniato es cobreix gairebé la meitat dels requeriments de vitamina C, un terç de la vitamina E, una quarta part de l'àcid fòlic i se superen les necessitats de carotenoides.
Les seves propietats són diverses però us en destacarem algunes:
- És apropiat per millorar els problemes digestius i regular el trànsit intestinal.
- És aconsellat per aquelles persones que pateixen asma o problemes respiratoris. (recordem que hi ha altres fruits de tardor que també tenen aquesta propietat, com la carbassa, de la qual ja en vam parlar el curs passat, no és casual que siguin fruits de tardor.)
- També ens pot ajudar a recuperar les defenses en un moment de baixada de defenses. Preparem-nos per quan arribi el fred!
- També és un bon aliment pel creixement dels infants.
- Pel seu elevat contingut en hidrats de carboni i sucre és especialment indicat per persones que realitzin un esforç important i també pels nens i nenes.
Pel què fa a les seves formes de consum la manera més habitual a casa nostra és rostit a la brasa o al forn, i val a dir que és una de les formes més saludables, però com altres tubèrculs també el podem fregir o utilitzar com a substitut de la patata.
Quan el comprem pensem que tan sols ens aguantarà en bon estat com a màxim una setmana i millor que no el posem a la nevera, sinó que el conservem en un espai fresc, protegit de la llum i ventilat, o sinó el coem i aleshores sí, el conservem a la nevera.
Fonts: Emília Bosch i Marcet (Nutricionista i Psicòloga, Assessora del Menjador Infantil del Seminari)
http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/en_la_cocina/alimentos_de_temporada/2006/08/28/155047.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada